Mecanoscrit del segon origen

El llibre que he llegit ha sigut Mecanoscrit del segon origen, és un llibre que profunditza molt en els sentiments dels personatges, en Dídac i l’Alba i ara explicaré els sentiments que m'ha transmès. El primer sentiment que m’ha transmet el llibre, sigut la por, la por de no saber que fer quan estàs sol, la por de no tenir a ningú que et pugui ajudar, per això els dos joves no es separen durant tota la historia, per poder parlar amb algú o que t’ajudi. O també la por de no tenir una segona oportunitat.

Un altre sentiment que m’ha transmès és la tristesa, en el llibre la humanitat s’extingeix totalment menys alguns privilegiats, com en Dídac i l’Alba, però els seus familiars no tenen aquesta sort i això els afecta molt al principi de la historia.  

Uns dels sentiments que més m’ha interessat és la desconfiança, encara que també és la confiança, ja que en el llibre els dos joves busquen altres humans, i no els serveix de molt perquè quan troben altres humans o estan bojos o els volen matar, i en aquest últim cas va ser quan van perdre la fe per la humanitat i van deixar de buscar humans, perquè ja no es fiarien de ningú.

Aquest llibre encara que sembli que hi ha molta tristesa, que és veritat, també hi ha felicitat com quan tenen al seu primer fill, o l'amor entre ells dos encara que sigui una mica obligat.