El monestir perdut
Però si estava mort!
La novel·la El monestir perdut, una
novel·la de misteri i de terror, em fa recordar a una altra novel·la de misteri
i de terror, A les urpes de l’esfinx. Ja
que, l’antagonista i assassí principal suposadament també estava mort. Però al
final es descobreix tot el contrari, com en Chiper en El monestir perdut.
Primerament, tot succeeix en un recinte gran i ampli on no poden sortir o
escapar; en el cas de El monestir perdut era
un monestir antic i abandonat, i en cas de A
les urpes de l’esfinx, succeeix en una gran mansió.
A més a més, els dos assassins tenen problemes mentals bastant greus i fan
el que sigui pels seus pares; es a dir, en El
monestir perdut l’assassí fa cas del seu pare i l’honra de la forma que
sigui; i en l’altre novel·la, l’assassí intenta venjar al seu pare i honrar-lo
matant als protagonistes. Així que, els pares són una causa dels fets i dels
assassinats que fan els seus fills.
En conclusió, els dos assassins i antagonistes principals de la novel·la
són aquells que no t’esperes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada