No està escrit a les estrelles

Aquest és un llibre molt sentimental ja que parla del càncer juvenil. És una història que et dóna molt a pensar, ja que per desgràcia això li pot passar a qualsevol persona propera a tu.

És un llibre molt bonic a les parts d'amor, quan es comencen a conèixer els dos protagonistes, l'Augustus i la Hazel.

A mesura que s'anaven coneixent més van pactar que el “okay” era el seu “per sempre”, per això he posat aquesta imatge.

La part del llibre que m'ha agradat més va ser quan s'en van els dos de viatge a conèixer al seu escriptor preferit, que d'un principi era gairebé impossible que la Hazel pogués viatjar pel seu càncer terminal dels pulmons, ja que li costava fins i tot caminar o pujar escales sense quedar-se sense aire.
Aquell viatge a Amsterdam va ser tot diferent al que s'esperaven, però tot i així van tenir un viatge meravellós tots dos junts, amb la companyia de la mare de la noia.

Aquest llibre m'ha despertat molts sentiments pel seu tema principal, ja que és molt trist si et fiques a la pell de les persones que ho pateixen, o dels mateixos familiars dels malalts.