diumenge, 27 de setembre del 2015
divendres, 5 de juny del 2015
Mecanoscrit del
segon origen
El llibre que he llegit ha sigut Mecanoscrit del segon
origen, és un llibre que profunditza molt en els sentiments dels personatges,
en Dídac i l’Alba i ara explicaré els sentiments que m'ha transmès. El primer
sentiment que m’ha transmet el llibre, sigut la por, la por de no saber que fer
quan estàs sol, la por de no tenir a ningú que et pugui ajudar, per això els
dos joves no es separen durant tota la historia, per poder parlar amb algú o
que t’ajudi. O també la por de no tenir una segona oportunitat.
Un altre sentiment que m’ha transmès és la tristesa, en el
llibre la humanitat s’extingeix totalment menys alguns privilegiats, com en
Dídac i l’Alba, però els seus familiars no tenen aquesta sort i això els afecta
molt al principi de la historia.
Uns dels sentiments que més m’ha interessat és la
desconfiança, encara que també és la confiança, ja que en el llibre els dos
joves busquen altres humans, i no els serveix de molt perquè quan troben altres
humans o estan bojos o els volen matar, i en aquest últim cas va ser quan van
perdre la fe per la humanitat i van deixar de buscar humans, perquè ja no es
fiarien de ningú.
Aquest llibre encara que sembli que hi ha molta tristesa,
que és veritat, també hi ha felicitat com quan tenen al seu primer fill, o
l'amor entre ells dos encara que sigui una mica obligat.
CAMPS DE MADUIXES
El relat de “Camps de
maduixes”, escrit per Jordi Sierra i
Fabra, és una novel·la dramàtica, principalment d’adolescents, que m’ha
transmès moltes emocions a l’hora de llegir-lo.
“Tot el que comença amb una
nit de festa, acaba sent una nit de tragèdia.” Tot comença amb una trucada
d’uns metges a casa de la Lluciana. La nit anterior, havia estat de festa amb
els seus amics i es va prendre unes pastilles d’èxtasi i això fa que es posi en
perill, estant en coma, quan es veu obligada a anar a l’hospital.
Les ensenyances i valors que
m’ha transmès és que mai ens hem de donar per vençuts i hem de lluitar pel que
nosaltres volem fins al final, ja que sempre amb una mica d’esforç
s’aconsegueixen les coses. Com passa amb el cas dels amics i la família de la
protagonista. Penseu que els amics no es posen en perill al ser obligats a
trobar al camell que els hi va passar la droga? Com creieu que la família lluita
per seguir cap endavant? Hi haurà una cura per part de la protagonista? Si
voleu trobar-ne resposta i voleu experimentar unes sensacions diferents als
altres llibres, “camps de maduixes”, t’ho recomano. És l’ideal. L'esperit de l'últim estiu
L’esperit de
l’últim estiu, es un llibre perfecte per llegir en vacances o en festa, es
d’aquest tipus de llibre que t’enganxa a llegir mes. Te un aire juvenil y
atractiu ja que ens explica a traves d’un “flash back” l’últim estiu que va
viure el nostre protagonista en Fran, a la caseta dels avis, abans de fer-se
adult. Ens podem sentir identificats amb els protagonista, en Fran ja que es un
adolescent com nosaltres
Camps de maduixes:
El llibre que he escollit s'anomena “Camps de maduixes”. La Lluciana es la protagonista d'aquest llibre,
una noia que esta a l'hospital en coma, tot per culpa de aquell dia que va
sortir amb seva colla cap a una discoteca, i es va tomar una pastilla que semblava extasiïs, però va resultar que aquella droga s'anomenava "Eva". Tot comença quan als pares de la protagonista reben una trucada des de l'hospital ja que la seva filla estava en coma, la Llucina estava lluitant per intentar derrotar a la mort. Gracies als seus amics, els investigadors aconsegueixen una mostra de la droga que es va prendre la Lluciana i trobar la cura per ajudar-la..
Per a mi aquest llibre ha sigut impactant
i ala vegada admirable ja que, la Lluciana esta a prop de la mort i aconsegueix
derrotar-la i també podem observar en aquest llibre que no hi ha res comuna
bona amistat, uns bons amics que t’ajudin en tot.
Un estiu a Borneo
El llibre que he llegit,
es un llibre que realça la importància per la família i el sacrifici per el
teus, ja que la mare fa el que pot per que el seu fill pugui estar feliç on
ella volia.
Un dels temes que també
s’han tractat al llibre ha sigut el amor, ja que el protagonista s’anima per
anar a Borneo per el que li diu la noia que l’agrada.
Altre cosa que crida l’atenció,
és la voluntarietat de la tieta del noi al anar a Borneo a treballar per cuidar
als orangutans.
És un llibre que t’ajuda
a veure que no tot s’ha de fer per diner i que no tot el que es veu a primera
vista es el que és. Per exemple el nen pensa que els orangutans són animals
molt avorrits i per això no vol anar a Borneo amb la seva tieta. Posteriorment,
s’adona de que es un animal realment interessant i decideix anar, fins al punt
que a l’hora de tornar, es vol quedar allà.
El noi del pijama de ratlles (John Boyne)
El llibre que he
escollit aquest 3er trimestre és: "El noi del pijama de ratlles". I
com ja sabeu els que us heu llegit l’obra, es poden treure algunes reflexions
interessants:
L’autor descriu des del
punt de vista d’un nen innocent, la dura realitat a l’Alemanya de Hitler (les injustícies
que es cometien, principalment amb la població jueva.)
Per tant recordar tot el
que va passar perquè no torni a succeir. També dir que en aquella època molts
dels alemanys sota les ordres de Hitler es van convertir en humans sense
sentiments, principis, etc. I
preguntar-se: com un sol home va convèncer a tota una població, de que els
jueus no es mereixien viure o com van arribar a creure els Alemanys de raça,
que només ells es mereixien viure? Hi ha tantes preguntes que ens podem fer sobre
aquest tema i quasi cap resposta...
Aquesta fotografía representa a jueus en un camp de concentració, amb el lema: "Never Forget", és a dir que mai s'ha d'oblidar el que va passar.
Els perfectes-Rodrigo Muñoz Avia
El llibre Els perfectes
de Rodrigo Muñoz Avia tracta sobre un nen completament normal que te una
família aparentment perfecta. Ell i el seu amic Rafa decideixen observar la
seva família i fins al tercer dia no troben cap imperfecció, però es donen
compte que la perfecció no existeix. Aquest llibre ens intenta transmetre una sèrie
de valors que captes i entens al final del llibre, com que no pots tractar de ser
perfecte per què seràs infeliç, que els éssers humans cometem errors i no cal
avergonyir-nos per això. Que res es el que aparenta ser, ens hem de fixar molt
bé per saber realment com es una persona. Recomano aquest llibre a totes els adolescents
de la meva edat que solen tenir complexes per què es donin compte que no es tan
important el que aparenta ser, si no el que ets realment, així podràs ser
feliç.
dijous, 4 de juny del 2015
Segon trimestre
El tema principal d’aquest llibre es l’amistat, ja que tots son un grup d’amics, però també estan la Marga i la Carla que en molt poc temps es fan molt amigues, i van descobrint que tenen moltes coses en comú.
Aquest llibre ho recomano a totes les persones que els hi agraden els llibres d'aventures.
dimecres, 3 de juny del 2015
Per un grapat de petons
El llibre que m´he llegit es titula “Per un grapat de
petons”, on una mica d’abril, un tros de maig, tot setembre, una seropositiva, somnis
i l’amor es fusionen per obrir els ulls a la realitat, i no deixar indiferent a
ningú utilitzant el temps al seu favor.
Les vides de dos joves estan a punt de canviar donant un
gir de 90 graus,
l’Olga és la protagonista qui donarà el primer pas, amb el seu gran valor; la
valentia, a l´hora de mostrar la seva malaltia: La Sida.
Ella empenta a que li donem la volta a les coses, té un
missatge per lector, i és que la mesura de l’amor és el temps. Ja que és només
la forma en la qual consumir la vida, n’hi ha prou amb deixar-se portar, i
sentir, i aprofitar aquesta vida a mans plenes perquè no quedi res en l'últim
adéu. Doncs no sempre les coses van bé, és molt difícil encaixar la tornada;
els canvis i les tempestes. Personalment m´ha agradat la posició de l’0lga ja
que és com si penses en veu alta a partir del moment en el que accepta la seva
situació i continua cap a endavant. La seva percepció de la vida, la seva força
de voluntat, el seu optimisme i els seus somnis fan veure un més enllà d’una
simple història d’amor.
106.000 dolars,diners de sang
106.000 dòlars, diners de sang es
un llibre perfecte per al gènere de la acció. El Red el protagonista de la novel·la
es un lladre, el mes temut del moment. Volen atracar un banc, el banc de la
ciutat.
El llibre es un llibre amb molta
intriga que mai et treu les ganes de llegir-lo. Aquesta historia esta basada en
una historia real similar però no en la mateixa ciutat.
El atrac comença be, tot el que van
planella en el local on anaven cada tarda a prendre’s unes copes, m’entres planella-ven el atrac al banc
Tot
estava sobre la marxa però o aconseguirà o els agafaran.....106.000 dòlars, diners de sang es
un llibre perfecte per al gènere de la acció. El Red el protagonista de la novel·la
es un lladre, el mes temut del moment. Volen atracar un banc, el banc de la
ciutat.
El llibre es un llibre amb molta
intriga que mai et treu les ganes de llegir-lo. Aquesta historia esta basada en
una historia real similar però no en la mateixa ciutat.
El atrac comença be, tot el que van
planella en el local on anaven cada tarda a prendre’s unes copes, m’entres planella-ven el atrac al banc
Tot
estava sobre la marxa però o aconseguirà o els agafaran.....
QUIN DIA TAN BESTIA!
Durant aquest tercer trimestre m'he llegit el llibre "Quin dia tan bestia!"
És una novel·la juvenil que narra el dia d'una adolescent, l'Anabelle, la qual es desperta en el cos de la seva mare però amb la seva ment. La nena, sorpresa, decideix continuar el seu dia com si res i aprofitar al màxim aquesta situació per fer aquelles coses que tant desitjava fer però que per culpa de la edat no podia.
Durant el dia van esdevenint tota mena d'imprevistos que espatllen el dia de l'Anabelle i la fan posar dels nervis.
La protagonista és una noia molt decidida i disposada a fer els coses per si mateixa, tot i que encara no està preparada per assumir una responsabilitat i una consciència sobre els actes que es duen a terme.
És al final de la història quan l'Anabelle comprova que és millor ser una noia de quinze anys que no pas un adult; ella s'imaginava el seu gran dia d'una forma molt diferent de com ho viu, ella pensava que se'n podia sortir però no donava amb el perfil exacte de la seva mare i la resta de la gent començava a sospitar d'alguna cosa.
Com a conclusió podem extreure que el fet de ser independent no sembla tan fàcil com ho veuen els de sota i que hi ha un temps per a cada cosa, no hi ha presa.
És una novel·la juvenil que narra el dia d'una adolescent, l'Anabelle, la qual es desperta en el cos de la seva mare però amb la seva ment. La nena, sorpresa, decideix continuar el seu dia com si res i aprofitar al màxim aquesta situació per fer aquelles coses que tant desitjava fer però que per culpa de la edat no podia.
Durant el dia van esdevenint tota mena d'imprevistos que espatllen el dia de l'Anabelle i la fan posar dels nervis.
La protagonista és una noia molt decidida i disposada a fer els coses per si mateixa, tot i que encara no està preparada per assumir una responsabilitat i una consciència sobre els actes que es duen a terme.
És al final de la història quan l'Anabelle comprova que és millor ser una noia de quinze anys que no pas un adult; ella s'imaginava el seu gran dia d'una forma molt diferent de com ho viu, ella pensava que se'n podia sortir però no donava amb el perfil exacte de la seva mare i la resta de la gent començava a sospitar d'alguna cosa.
Com a conclusió podem extreure que el fet de ser independent no sembla tan fàcil com ho veuen els de sota i que hi ha un temps per a cada cosa, no hi ha presa.
EL MÓN BLAU - Albert Espinosa
El llibre que he escollit per llegir aquest trimestre ha
estat la nova novel·la d’Albert Espinosa: El Món Blau. Aquest llibre ens
explica la història d’un nen que està a l’hospital ja que pateix una malaltia
terminal que a poc a poc li va destruint tots els òrgans del cos. Un dia, en
una de les seves visites diàries al metge, aquest li comunica que li queden com
a molt tres o quatre dies de vida. En el moment en el que aquest noi ho sap,
decideix escapar-se de l’hospital per poder viure els seus últims dies amb
tranquil·litat, i fora d’aquell lloc que li havia portat tantes desgràcies.
Aquest llibre ens ensenya a estimar-nos tal i com som, ja
que si nosaltres no ho fem ningú més ho farà. Albert Espinosa ens explica que
hem d’estimar molt les nostres virtuts, però que sobretot hem d’estimar els
nostres defectes, ja que són allò que ens fa diferents de la resta. Ens diu que
hem d’aprofitar cada moment de la vida, ja que mai sabem quan ens passarà
alguna cosa pitjor. Per això hem d’intentar ser feliços a tot moment, de la
mateixa manera en que aquest jove ho va ser durant els últims dies de la seva
vida.
En Ramon i la guerra
EN RAMON I LA GUERRA
En Ramon i la guerra, és un llibre ple d'un tema important, la guerra. Són temes interesants, entretinguts i entusiasmat, són relats que no cansen
de llegir, sinó tot al contrari cada vegada dona més ganes de seguir, et sents de moltes maneres, tranquil, pots sentir moltes sensacions de pànic o emocionants.
La guerra per tots nosaltres és un gran conflicte per al país o ciutat que és molt difícil poder sobreviure, et fa reflexionar de la situació que t'envolta, ens alguns aspectes t'ajuda a ser millor persona ajudant als demes però en altres pots ser una mica egoista i pensar només amb tu.
Aquesta novel·la
ensenya molt la solidaritat, el valor de poder ajudar a la gent quan ho
realment ho necessita i més en aquell moments per poder sobreviure.
Són llibres que, com bé he dit abans, et fan reflexionar i algunes vegades t'ajuden a ser millor persona. Et poses a la pell dels habitants que ho estan pasant malament i reflexiones i t'adones que tu vius molt bé, pots queixar-te de tot el et passa al teu voltant però realment ets una persona afortunada.
dimecres, 27 de maig del 2015
EL DIA MÉS FELIÇ
El llibre “El dia més feliç” tracta sobre una noia, l’Alba, de
15 anys que viu el seu primer amor amb molta intensitat, no obstant, el noi realment
no l’estima com ella ho fa, sinó només l’utilitza per tenir relacions. Un dia, la relació termina i l’Alba s’enfonsa,
però, es retroba amb una antiga amiga que la porta amb una colla d’amics i la
fa oblidar-se i divertir-se. Finalment, ella decideix deixar definitivament al
noi i gaudir dels seus nous amics.
Aquest llibre ho comparo amb aquestes dues fotografies; la
primera podem veure un cactus que li diu a un globus que mai li farà mal i el
globus cau en la trampa. No obstant, el globus se n’adona de la trampa, i marxa
amb tota la seva colla ja que es realment el que desitja, fer el que vol i ser
lliure.
Xènia, #KeepCalm i fes un tuit.
En començar a llegir-me aquest llibre vam venir-me moltes idees al cap i totes
les vaig relacionar amb un llibre que feia poc que m’havia començat a llegit
anomenat “La canción número 7”.
El llibre que vaig llegir-me per fer aquest comentari, Xènia #KeepCalm i
fes un tuit, començava explicant la vida de la protagonista, la Xènia, i en
l’altre llibre començava de la mateixa manera però explicant la vida d’en
Carles. Els
dos protagonistes, encara que són del sexe contrari comparteixen moltes coses a
la vida. Tots dos viuen amb els seus avis perquè els seus pares van morir anys
passats. Tant un com l’altra ho han passat molt malament pel motiu que he dit
anteriorment encara que s’han recolzat moltíssim en els seus avis, ja que com
són els que els han cuidat des de petits han sigut com els seus. Una altra cosa
que els relaciona és el tema de l’amor, tots dos s’enamoren i no s’adonen què
és un amor que no els correspon encara que a mesura que el temps passa els dos
protagonistes, dels dos llibres que comparo, obriran els ulls i faran el que
veritablement volen sense pensar-hi massa.
Tots dos han tingut un passat molt difícil de dur però ells no saben que el
seu futur seria molt més bo.L'enigma Altai
El llibre de L'enigma Altai de Miquel Rayo, m'ha semblat un llibre molt entretingut i sobretot, un llibre bastant divertit, encara que tenia moltes pàgines (297). Era un llibre apte per a la meva edat.
El que més em va agradar del llibre va ser quan els personatges van pactar tots per anar a buscar les persones que havien desaparegut o que estaven mortes en la muntanya i que deien que la seva desaparició era causa dels homes de la muntanya, que era una llegenda urbana.
Aquest llibre, sobretot, m'ha semblat interessant. Interessant perquè, principalment, tenia molt continguts els quals em van divertir molt.
El llibre, el recomano per a tothom que el vulgui llegir, ja que m'ha semblat dels millors llibres que he llegit, tot i que no llegeixo massa.
Aquest llibre, sobretot, m'ha semblat interessant. Interessant perquè, principalment, tenia molt continguts els quals em van divertir molt.
El llibre, el recomano per a tothom que el vulgui llegir, ja que m'ha semblat dels millors llibres que he llegit, tot i que no llegeixo massa.
Radiografia de noia amb tatuatge
La Carla va anar a visitar en Dídac a la presó, estava acusat d'un assassinat d'una noia anomenada Laia. Quant va tornar a casa va topar amb la seva germana i ella li va dir si la va anar a veure en Dídac i la Carla va afirmar que si. Ella va rebre un SMS del seu amic Sergi, perquè pugés el terrat que la volia veure. Ella va pujar i va parlar amb ell i li va preguntar si havia d'anar a veure a en Dídac. Van passar molts fets, la Carla va estar investigant i finalment...
La meva opinió és que el llibre era molt bo, tenia molt de misteri, amor, passió i també molt d'entreteniment.
La meva opinió és que el llibre era molt bo, tenia molt de misteri, amor, passió i també molt d'entreteniment.
"" La mort no ens roba els éssers estimats. Al contrari, ens els guarda i ens els immortalitza en el record. La vida sí que ens els roba moltes vegades i definitivament."
No està escrit a les estrelles
Aquest
és un llibre molt sentimental ja que parla del càncer juvenil. És
una història que et dóna molt a pensar, ja que per desgràcia això
li pot passar a qualsevol persona propera a tu.
És
un llibre molt bonic a les parts d'amor, quan es comencen a conèixer
els dos protagonistes, l'Augustus i la Hazel.
A
mesura que s'anaven coneixent més van pactar que el “okay” era
el seu “per sempre”, per això he posat aquesta imatge.
La
part del llibre que m'ha agradat més va ser quan s'en van els dos de
viatge a conèixer al seu escriptor preferit, que d'un principi era
gairebé impossible que la Hazel pogués viatjar pel seu càncer
terminal dels pulmons, ja que li costava fins i tot caminar o pujar
escales sense quedar-se sense aire.
Aquell viatge a Amsterdam va ser tot diferent al que s'esperaven, però tot i així van tenir un viatge meravellós tots dos junts, amb la companyia de la mare de la noia.
Aquell viatge a Amsterdam va ser tot diferent al que s'esperaven, però tot i així van tenir un viatge meravellós tots dos junts, amb la companyia de la mare de la noia.
Aquest
llibre m'ha despertat molts sentiments pel seu tema principal, ja que
és molt trist si et fiques a la pell de les persones que ho
pateixen, o dels mateixos familiars dels malalts.
Surreal 3000
SURREAL 3000
El
llibre que m’he llegit es diu Surreal 3000 i va ser escrit per l'escriptora Suzanne
Martel.
Aquest
llibre és de ciència ficció, concretament per a gent jove. La història tracta
d’uns amics, que per culpa d’una invasió atòmica van haver de fugir junt amb
tota la població per no sortir ferits. Va ser llavors, que, amb els segles es
va crear una nova ciutat anomenada Surreal.
Aquesta
novel·la jo crec que és fàcil d’entendre, ja que trobo que el que s’explica no
és tant complicat. Els temes vindrien a ser l’aventura i la fantasia. Podria
dir que aquest llibre és bastant interessant per la gent que li agrada aquests tipus de temes.
Per a mi, aquesta novel·la m’ha transmès esperança, ja que sempre hem de lluitar per el
que volem fer encara que ens costi molt temps.
.dimarts, 26 de maig del 2015
Quin dia tan bèstia!
Aquest llibre és d’un dia on
la protagonista d’aquesta obra, l’Annabel, es converteix en la seva mare, es
pensa que la vida d’ella és molt fàcil però una vegada ha viscut l’experiència s’adona
que no és així.
Apareixen diversos
personatges que serveixen d’experiència cap als lectors com en germà petit de l’Annabel,
que sembla que odia l’Annabel però ell es carrega tot el d’ ella perquè
l’estima molt.
El tema d’aquest llibre crec
que és l’amor dels germans i la família. És un llibre el qual crec que es pot
relacionar amb l’actualitat pel tema de què hi ha molta gent o la majoria de
gent que té aquesta situació d’estar-se discutint tot el dia amb les mares i
m’ha fet reflexionar molt i he arribat a la conclusió que no és fàcil ser
adolescent, però que encara menys ho és ser mare. Crec que faria reflexionar a
molta gent i encara que no canviaria la situació a casa et faria pensar-te les
coses dues vegades abans de dir-les o fer-les.
A mi principalment el que més m’ha marcat ha sigut el que
passa amb els germans que després de discutir-se tant demostren que s’estimen
moltíssim l’un a l’altre i que junts es barallen però separats no serien
capaços de viure.
Wonder - R. J. Palacio
Aquest llibre fa reflexionar sobre la sort que tenim les persones de ser com som, sense cap malaltia. El protagonista del llibre té deu anys i és un nen amb una cara especial, ja que té una malaltia que deforma la cara. L'August, el protagonista, es pren la seva malaltia com una cosa normal i això el fa seguir cap a endavant, encara que no és fàcil, ja que els nens de la seva escola i la majoria de les persones no el miren bé.
L'August ens ensenya que no és fàcil viure amb aquests tipus de problemes, però que encara tot i això, amb una mica de coratge podem aconseguir el que ens proposem. També ajuda el punt de vista d'alguns dels amics i familiars de l'August, ja que el llibre està dividit en parts i en petits capítols.
Caçadors d'enigmes
Aquest llibre m’ha semblat bastant intrigant, com per exemple quan en
Nils estava a les golfes de casa del seu avi, buscant proves sobre la mort dels
seus pares i, tot just, entra el seu avi i Nils corrents s’amaga on pot.
El que més m’ha sorprès d’aquest llibre és la capacitat extraordinària
que té en Nils per imaginar el que passa a la ment dels altres i la
intel·ligència per trobar la peça clau del passat, per poder desxifrar els
enigmes que li plantegen.
Jo si m´hagués d’identificar amb algun personatge del llibre, seria amb
el protagonista, Nils Hazard, per la seva manera de ser, és a dir, la manera
com afronta els problemes i els resol.
Aquest llibre m’ha ensenyat que mai et pots donar per vençut, per molt
difícil que sigui el problema, perquè sempre hi ha una solució i un perquè a
totes les coses.
Per a mi la qualitat literària del llibre és bona perquè s'entén
fàcilment i et ve de gust seguir llegint, perquè no és avorrit. Ha estat un
dels llibres més intrigants que he llegit i el recomanaria a persones
majors de 15 anys.
"Em dónes força per superar els obstacles,
em dónes força per creuar l’oceà.
Vull sentir la força que tu em dónes
i que estem junts tota l’eternitat.
Em dónes força per superar els obstacles,
em dónes força per creuar l’oceà.
Sóc tan fort quan dintre meu et sento.
Em dónes força per sempre et vull amb mi."
Sergio Dalma – Em dones força
Personalment penso que aquesta cançó titulada Em dones força interpretada pel cantant
Sergio Dalma amb els escolanets de l’Abadia de Montserrat per la Marató de TV3
l’any 2011, és molt adequada per relacionar-la amb la història d’amor que viuen
la Hazel Grace i l’Augustus Waters al llibre titulat No està escrit a les estrelles. Els dos protagonistes pateixen
diferents tipus de càncer, i abans de conèixer-se mútuament, es podria dir que
es trobaven en un estat de depressió.
Un cop es coneixen s’adonen que no poden viure separats,
ja que sembla que quan estan junts s’obliden de les seves carències i, tan
sols, es diverteixen com dos adolescents sense problemes.
Tenen paper molt important en la vida de l’altre, ja que
es donen forces per continuar vivint i, alhora, superar les adversitats que es
creuen en els seus camins dificultant la cura de les seves malalties.
Definitivament penso que aquesta cançó sembla que ha
estat escrita pel meravellós llibre de John Green.
BUSCANT
L’ALASKA (JOHN GREEN)
L’amor que
desenvolupa el Miles cap a l’Alaska al llarg d’aquesta novel·la de John Green
és comparable al descrit a la cançó Imagination de Shawn Mendes.
El
Miles estima a l’Alaska i somia constantment amb el que passaria si ell
aconseguís declarar-se i tenir una relació amb ella. Malgrat això, ell és ben
conscient de que la jove té xicot i que només coqueteja amb ell per diversió,
de manera que la seva possible relació amb l’Alaska quedaria a les seves fantasies.
És
aquest aspecte dels sentiments del Miles cap a l’Alaska el que millor es veu
reflectit a aquesta cançó, ja que el cantant parla de com als seus somnis pot
ser amb la seva enamorada tot el que voldria ser, mentre fora de les seves
fantasies només ha de conformar-se amb observar-la de lluny.
Un dels
versos d’aquesta cançó que més em representen la relació del Miles i l’Alaska
és “we walk, we laugh, we spend our time laughing by the oceanside”, és a dir,
“nosaltres caminem, riem, passem el temps rient al costat del mar”. Una de les
activitats que més feien junts els dos joves era fumar al costat del riu mentre
parlaven i compartien secrets, idees, cites literàries i últimes paraules.
Encara que la cançó mencioni el mar i al llibre es parli d’un riu, l’element
aquàtic és comú a les dos històries.
Tot
seguit, trobem que la cançó diu “I keep craving, craving you don’t know it but
it’s true, can’t keep my mouth to say the words they wanna say to you”, que en
català significa “segueixo desitjant, desitjant, tu no ho saps però és veritat,
no puc fer que la meva boca digui les paraules que volen dir-te”. A
Imagination, el cantant desitja a la seva enamorada, però no és capaç de
parlar-li dels seus sentiments i dir-li que l’estima. Aquest sentiment
d’impotència és el mateix que sent el Miles durant la primera part de la
història, fins que la última cosa que aconsegueix dir a l’Alaska abans de la
seva mort i mentre la jove s’adorm és que l’estima-. Finalment el Miles
aconsegueix el coratge per declarar-se a la seva enamorada però no aconsegueix
la relació que desitjava amb l’Alaska.
Finalment,
trobem, cap al final de la cançó, un vers que diu “maybe this will be the night
that we kiss for the first time” o “potser aquesta serà la primera vegada que
ens besem” i podem relacionar-lo amb la nit a la que l’Alaska mor, doncs és la
primera vegada que ella i el Miles es besen.
Pulsacions
Títol:
Pulsacions
Nom: Laura Domènech
El llibre que jo m’he llegit ha sigut el de pulsacions, un
llibre escrit per Francesc Miralles, que esta en format de conversa des de un
mòbil, i és sobre una adolescent que té un accident de cotxe amb en Marc, un
noi per la qual estava coneixent, però ella arriba a estar en coma, i al
despertar no recorda res dels tres dies anteriors. Ella amb l’ajut de la seva
família, de la seva amiga Sue i d’en Phoenix, investiga fins poder saber que
havia passat durant aquells dies. En Phoenix, és realment en Marc, però a
través del mòbil, ell es canvia el nom perquè diu que ja no és el mateix, que
es completament un altre persona.
Per aquest motiu, jo relaciono aquest llibre amb una
pel·lícula bastant coneguda, la de tots
els dies de la meva vida, ja que també, són una parella que pateixen un
accident amb el cotxe, i ell no pateix res greu, però ella si, perd el
coneixement d’uns anys anteriors, i per molt que intenta recordar-ho, no ho
aconsegueix, després de molts tractaments i molta ajuda, en aquest cas, la noia
no recorda al noi, no s’enrecorda de que estiguessin junts ni res, i ell per
molt que intenta fer-li recordar, no ho aconsegueix.
La diferència entre les dues històries, és que la primera
si que ho aconsegueix recordar, després de prendre’s un te, que fa que ho
recordi tot, però per el contrari, però la segona no ho aconsegueix.
Per la principal raó que ho he relacionat, ha sigut per
lo dit anteriorment, però un altre raó que podríem destacar, seria que les dues
parelles son joves i arriben a estar molt malaltes especialment les dues noies.
EL TEOREMA KATHERINE (JOHN GREEN)
Aquesta imatge representa un dibuix d’una gràfica a on les seves línies formen un cor. M’ha semblat la il·lustració més adequada per interpretar aquest llibre, ja que des d’un principi tracta principalment d’amor i de les matemàtiques, és així com en Colin (un noi prodigi) ho interpreta tot amb gràfiques per saber en les seves relacions amb Katherines quina serà la seva durada, qui serà el deixador i qui serà el deixat. És un noi que no pot viure sense les matemàtiques des de que va saber que el seu cervell era un prodigi, per això ho compagina amb seu amor amb les Katherines i amb les matemàtiques.
El llibre que m’he llegit m’ha ensenyat a no tenir una
idea fixa en la vida. Ja que en Colin, després de tants anys només sortint amb
noies anomenades Katherine (fins a la Katherine XIX), ha acabat fixant-se en la
Lindsey i a més, tenint una relació d’amor amb ella.
dilluns, 25 de maig del 2015
"Noel et busca" - Àngel Burgas
Noel et busca
En aquest tercer
trimestre els alumnes de 4t d’ESO de Joaquima de Vedruna hem hagut d'escollir
un llibre.
Jo vaig escollir
“Noel et busca” de l’autor Àngel Burgas, aquest llibre el recomano per a
persones que l’hi agradi molt els thrillers, ja que és un llibre, que fins al
final de tot no saps la sorpresa que tindràs.
El llibre conte
molts valors, que m’han fet reflexionar.
Un que en va
cridar molt l’atenció és la funció de la memòria en les persones, ja que és un
dels principals valors sense ella nosaltres no ens podríem identificar qui som,
qui són els nostres pares, on vivim, etc.
El protagonista la
perd per culpa d’un accident.
Per una altra
banda perdríem les habilitats que hem assolit a la nostra vida com aprendre a
caminar, a parlar.
Però la més trista
per a mi s’hi perds la memòria, és què tots els records dels moments bons els
perdria.
Gràcies aquest
llibre, vaig poder pensar i raonar que els moments bons els he de viure al
màxim i gaudir d'ells.
diumenge, 24 de maig del 2015
El monestir perdut
El monestir perdut
Però si estava mort!
La novel·la El monestir perdut, una
novel·la de misteri i de terror, em fa recordar a una altra novel·la de misteri
i de terror, A les urpes de l’esfinx. Ja
que, l’antagonista i assassí principal suposadament també estava mort. Però al
final es descobreix tot el contrari, com en Chiper en El monestir perdut.
Primerament, tot succeeix en un recinte gran i ampli on no poden sortir o
escapar; en el cas de El monestir perdut era
un monestir antic i abandonat, i en cas de A
les urpes de l’esfinx, succeeix en una gran mansió.
A més a més, els dos assassins tenen problemes mentals bastant greus i fan
el que sigui pels seus pares; es a dir, en El
monestir perdut l’assassí fa cas del seu pare i l’honra de la forma que
sigui; i en l’altre novel·la, l’assassí intenta venjar al seu pare i honrar-lo
matant als protagonistes. Així que, els pares són una causa dels fets i dels
assassinats que fan els seus fills.
En conclusió, els dos assassins i antagonistes principals de la novel·la
són aquells que no t’esperes.
Diagnòstic anorèxia
Sergi Arconada
Diagnòstic anorèxia
Jo he relacionat el meu llibre amb aquesta fotografia ja que al llarg de la historia ens narra la vida d’una nena des de el punt que comença amb l’enfermetat que es mostra a la fotografia, l’anorèxia fins a que es ingressada a l’hospital.
La
anorèxia és un trastorn alimentari molt greu el qual bàsicament tracta que la
persona implicada es veu sempre grassa encara que no ho estigui, cosa que es
pot veure clarament en la foto; i degut a això deixa de menjar lo que deuria
sofrint desmais, caiguda del cabell, pèrdua de la força física i trastorns
psicològics.
Tots
aquest aspectes que he nombrat queden perfectament reflexats en aquest llibre,
per això ho recomano a qualsevol persona que es vulgui informar del tema.
dimecres, 20 de maig del 2015
Tretze anys de Blanca
La meva opinió sobre aquest llibre és que des de fa temps la Blanca té hepatitis i ha d'estar al llit, ha d'estar gairebé tot el tercer trimestre al llit sense moure's.
Uns mesos després ve el seu aniversari i no pot celebrar-ho com sempre ho fa, ho fa a la seva habitació.
Una amiga seva li regala un àlbum per col·locar fotos seves i ho va fer fins que acaba l'àlbum.
Però ella el que estimava de veritat era en Lluís de Colomar, li va començar a agradar un dia de pluja.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)