diumenge, 27 de setembre del 2015
divendres, 5 de juny del 2015
Mecanoscrit del
segon origen
El llibre que he llegit ha sigut Mecanoscrit del segon
origen, és un llibre que profunditza molt en els sentiments dels personatges,
en Dídac i l’Alba i ara explicaré els sentiments que m'ha transmès. El primer
sentiment que m’ha transmet el llibre, sigut la por, la por de no saber que fer
quan estàs sol, la por de no tenir a ningú que et pugui ajudar, per això els
dos joves no es separen durant tota la historia, per poder parlar amb algú o
que t’ajudi. O també la por de no tenir una segona oportunitat.
Un altre sentiment que m’ha transmès és la tristesa, en el
llibre la humanitat s’extingeix totalment menys alguns privilegiats, com en
Dídac i l’Alba, però els seus familiars no tenen aquesta sort i això els afecta
molt al principi de la historia.
Uns dels sentiments que més m’ha interessat és la
desconfiança, encara que també és la confiança, ja que en el llibre els dos
joves busquen altres humans, i no els serveix de molt perquè quan troben altres
humans o estan bojos o els volen matar, i en aquest últim cas va ser quan van
perdre la fe per la humanitat i van deixar de buscar humans, perquè ja no es
fiarien de ningú.
Aquest llibre encara que sembli que hi ha molta tristesa,
que és veritat, també hi ha felicitat com quan tenen al seu primer fill, o
l'amor entre ells dos encara que sigui una mica obligat.
CAMPS DE MADUIXES
El relat de “Camps de
maduixes”, escrit per Jordi Sierra i
Fabra, és una novel·la dramàtica, principalment d’adolescents, que m’ha
transmès moltes emocions a l’hora de llegir-lo.
“Tot el que comença amb una
nit de festa, acaba sent una nit de tragèdia.” Tot comença amb una trucada
d’uns metges a casa de la Lluciana. La nit anterior, havia estat de festa amb
els seus amics i es va prendre unes pastilles d’èxtasi i això fa que es posi en
perill, estant en coma, quan es veu obligada a anar a l’hospital.
Les ensenyances i valors que
m’ha transmès és que mai ens hem de donar per vençuts i hem de lluitar pel que
nosaltres volem fins al final, ja que sempre amb una mica d’esforç
s’aconsegueixen les coses. Com passa amb el cas dels amics i la família de la
protagonista. Penseu que els amics no es posen en perill al ser obligats a
trobar al camell que els hi va passar la droga? Com creieu que la família lluita
per seguir cap endavant? Hi haurà una cura per part de la protagonista? Si
voleu trobar-ne resposta i voleu experimentar unes sensacions diferents als
altres llibres, “camps de maduixes”, t’ho recomano. És l’ideal. L'esperit de l'últim estiu
L’esperit de
l’últim estiu, es un llibre perfecte per llegir en vacances o en festa, es
d’aquest tipus de llibre que t’enganxa a llegir mes. Te un aire juvenil y
atractiu ja que ens explica a traves d’un “flash back” l’últim estiu que va
viure el nostre protagonista en Fran, a la caseta dels avis, abans de fer-se
adult. Ens podem sentir identificats amb els protagonista, en Fran ja que es un
adolescent com nosaltres
Camps de maduixes:
El llibre que he escollit s'anomena “Camps de maduixes”. La Lluciana es la protagonista d'aquest llibre,
una noia que esta a l'hospital en coma, tot per culpa de aquell dia que va
sortir amb seva colla cap a una discoteca, i es va tomar una pastilla que semblava extasiïs, però va resultar que aquella droga s'anomenava "Eva". Tot comença quan als pares de la protagonista reben una trucada des de l'hospital ja que la seva filla estava en coma, la Llucina estava lluitant per intentar derrotar a la mort. Gracies als seus amics, els investigadors aconsegueixen una mostra de la droga que es va prendre la Lluciana i trobar la cura per ajudar-la..
Per a mi aquest llibre ha sigut impactant
i ala vegada admirable ja que, la Lluciana esta a prop de la mort i aconsegueix
derrotar-la i també podem observar en aquest llibre que no hi ha res comuna
bona amistat, uns bons amics que t’ajudin en tot.
Un estiu a Borneo
El llibre que he llegit,
es un llibre que realça la importància per la família i el sacrifici per el
teus, ja que la mare fa el que pot per que el seu fill pugui estar feliç on
ella volia.
Un dels temes que també
s’han tractat al llibre ha sigut el amor, ja que el protagonista s’anima per
anar a Borneo per el que li diu la noia que l’agrada.
Altre cosa que crida l’atenció,
és la voluntarietat de la tieta del noi al anar a Borneo a treballar per cuidar
als orangutans.
És un llibre que t’ajuda
a veure que no tot s’ha de fer per diner i que no tot el que es veu a primera
vista es el que és. Per exemple el nen pensa que els orangutans són animals
molt avorrits i per això no vol anar a Borneo amb la seva tieta. Posteriorment,
s’adona de que es un animal realment interessant i decideix anar, fins al punt
que a l’hora de tornar, es vol quedar allà.
El noi del pijama de ratlles (John Boyne)
El llibre que he
escollit aquest 3er trimestre és: "El noi del pijama de ratlles". I
com ja sabeu els que us heu llegit l’obra, es poden treure algunes reflexions
interessants:
L’autor descriu des del
punt de vista d’un nen innocent, la dura realitat a l’Alemanya de Hitler (les injustícies
que es cometien, principalment amb la població jueva.)
Per tant recordar tot el
que va passar perquè no torni a succeir. També dir que en aquella època molts
dels alemanys sota les ordres de Hitler es van convertir en humans sense
sentiments, principis, etc. I
preguntar-se: com un sol home va convèncer a tota una població, de que els
jueus no es mereixien viure o com van arribar a creure els Alemanys de raça,
que només ells es mereixien viure? Hi ha tantes preguntes que ens podem fer sobre
aquest tema i quasi cap resposta...
Aquesta fotografía representa a jueus en un camp de concentració, amb el lema: "Never Forget", és a dir que mai s'ha d'oblidar el que va passar.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)