dilluns, 18 de maig del 2015

L'ESGLÉSIA DEL MAR: LA INNOCÈNCIA

La meva elecció per llegir durant el tercer trimestre ha estat “L’església del mar”, més coneguda com “La catedral del mar”. En aquest llibre he trobat moltes coses que m’han fet reflexionar, perquè és molt interessant poder imaginar-se com era la vida a l’època en que es situen els fets: l’edat mitjana. A més vaig poder veure de primera mà la majoria dels llocs descrits, gràcies a l’excursió de la ruta literària realitzada setmanes abans de l’entrega del treball. 
La imatge que he escollit ens situa a un banc, on es troben una nena i una estàtua de la Mafalda. La petita està rient i mostra una expressió de gran alegria i despreocupació.

En mirar aquesta imatge, pot semblar que no tingui res a veure amb llibre, però a mi personalment m’ha recordat molt al personatge principal: l’Arnau. L’argument de la novel·la narra un seguit de fets de forma paral·lela amb la vida del protagonista, que des de que neix fins que té 63 anys ens acompanya a la història. L’Arnau creix des de molt petit nomès amb el seu pare, i a mesura que es va anant fent gran, va notant la falta de presència de la seva mare. És llavors quan el seu pare li diu que la seva mare és Santa Maria, i que es troba a les esglésies i en forma de ocell per poder parlar amb ell. Ell, és petit i creu fermament amb el que diu el seu pare, per això fa tot el possible per parlar amb ella i anar a veure-la a l’església del Mar, que és on es troba la seva figura. Aquesta innocència que té l’Arnau, és la que em transmet a mi questa imatge, ja que la nena és com si parles amb la Mafalda, tot i que aquesta és una escultura i no té vida pròpia. Per tant, del llibre em quedo amb la innocència que presentem en molts fets de la nostra vida diària, així com creure en coses que potser si ens ho penséssim dos cops no faríem. Aquí la màgia de la vida, la il·lusió i la innocència. 



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada